BLOG INTERESSANT

Aquest és un blog interessant per a mi, espero que també ho sigui per vosaltres.

Jo he escollit un blog de cuina perquè per les vacances , la meva germana, la meva mare i jo, fem postres i entrants per l'hora de dinar.

MEDI

Aquest és el meu gràfic

Carta al director

SR. DIRECTOR,

Som els alumnes de sisè de l’escola Àngel Guimerà de Tàrrega.

Aquest any estem treballant el projecte els “Valors”, i un dels valors més importants és la conservació´, la conservació de les tradicions. I perquè tot això no es perdi la nostra escola les estem recordant, per exemple, per la Diada de St. Jordi vam  ballar una sardana, ball tradicional de Catalunya. I ara estem practicant el ball de l’Eixida, un ball propi de Tàrrega .

Si tots continuem conservant aquestes tradicions,    ja no perdrem la nostra identitat col·lectiva,és a dir, la nostra cultura.

                                                                                                                           Ariadna Agustí

CONTE BREU

Fa anys i panys, que en un poblet molt llunyà, hi havia un rei i una reina que tenien una filla molt bonica, que es deia Aurora. El seu oncle tenia una enveja grandiosa i la va segrestar en una torre molt alta, a les afores del petit poblet.

Ella s’hi passava mesos,  i fins i tot anys tancada allà dalt, llegint, perquè encara no s’havien inventat els televisors, i sabeu quina era la seva història preferida: “Rapunzel”. L’Aurora sempre somiava que un dia la vindria a buscar el seu príncep blau.

Un any, a tothom, els va venir per disfressar-se durant tot un dia sencer.

 En Joan es va voler disfressar de cavaller i va anar a explorar terres llunyanes, amb el seu germà, en Jordi, que es va disfressar del Rei Artús.

Després de tres hores caminant van trobar la torre on hi havia l’Aurora. Ella va pensar que per fí havia arribat el seu príncep blau, i li va demanar que la baixés d’aquella torre.

Llavors li va venir al cap  l’escena en que la Rapunzel deixava anar la seva melena perquè el seu príncep pogués escalar, i ho va intentar, però el seu cabell era massa curt.

Després li va llençar una corda perquè escalés però a ell, a en Joan, li feien por les altures. Després de mitja hora intentant resoldre-ho, en Jordi, el germà d’en Joan, va anar al darrere de la torre per veure què hi havia. Allà va trobar una porteta bastant petita, la va obrir, i sabeu què hi va trobar? Doncs sí, escales per pujar-hi, amb barana i tot. En Jordi hi va pujar, va agafar a l’Aurora en braços i van tornar cap al poblet. Allà la mare d’en Joan i d’en Jordi la va adoptar.

Conte contat, si no és mentida, és ben veritat.

Ariadna Agustí

JO RECOMANO...

JO RECOMANO AQUEST LLIBRE:

• Títol: "Abril és nom de primavera"
• Autor/a: Núria Pradas.                                                                                                            
• Dibuixos: Òscar Julve
• Editorial: La formiga
• Gènere: Juvenil
• Opinió personal:A mi aquest llibre m'ha agradat molt,encara que al principi, el vaig trobar una mica estrany però a la mitat del conte, t'enganxava i no podies deixar-lo de llegir. Mai sabia que podia passar a la pàgina següent.
• Sinopsis: Aquesta història parla d'una nena que es diu Abril i vol escriure un llibre. Ella decideix que serà un llibre d'aventures, però el llibre s'acaba convertint en una història romàntica. 

Si voleu saber com acaba, jo us el recomano.

INFORMÀTICA

CONTE St.Jordi

EL RETORN DE LA TRADICIÓ

El dia 10 de setembre de l’any 2122, Tàrrega estava plena de robots. Era el costum que cada any en aquell dia tothom surtis al carrera passejar. Però aquest any a en Marc  i a la Paula els va fer molta mandra sortir , per això es van quedar a casa dels avis. Allà van trobar un diari, era tot marró, a dins hi havia les pàgines escrites.

A la primera, parlava sobre el 10 de setembre de 2062, l’avi tenia 10 anys.

Explicava el primer cop que va anar a la Fira del Teatre de Tàrrega.

Els nens es van interessar per aquell tema i van començar a buscar informació. Van saber que aquella festa durava tres dies. Els nens van anar a  dir a l’alcalde si podrien fer algun teatre però ell va decidir que ho farien els robots. En Marc i la Paula van marxar enfadats, però de camí a casa van pensar que podien fer-se passar per robots i així poder actuar a la fira. Al principi tots els ciutadans va creure-s'ho però, el dia següent els van veure prenent-se una pastilla (que en aquell moment era el menjar). Tothom es va enfadar molt encara que al cap d'unes hores van reflexionar i van decidir de que cadascú havia de fer un teatre i al final es faria un concurs.

Sabeu qui va guanyar?

Doncs sí, la Paula i en Marc al representar una obra del diari del seu avi.

                                       Ariadna Agustí